La Vall Ferrera és silenci; un silenci que és viu, ja que en ell s’hi poden escoltar tots els sons de la seva naturalesa, joia inequívoca d’aquesta terra.

La Vall Ferrera és el batec dels cors i el caliu de la gent que l’habita, i que s’estimen la terra tal i com si d’un bocí seu es tractés.

La Vall Ferrera és un conjunt harmònic i bonic de muntanyes, de rius, de barrancs, de pobles diferents: és Àreu, és Norís, és Tor, és Alins, és Ainet de Besan i és Araós. I entremig d’aquests dos últims, carena amunt, la Vall Ferrera també és la petita vila de Besan, ara ja deshabitada però molt concorreguda, ja que són molts els qui setmana rere setmana la visiten per admirar la seva particular església de Santa Maria.

La Vall Ferrera és passió, perquè us enamorareu dels seus camins, a vegades planers, a vegades no tant, però al cap i a la fi bells camins que tot sovint arriben fins a cims que encara us embadaliran més: la Pica d’Estats, cim més alt de Catalunya, el majestuós Monteixo, on cada principi de juny desenes i desenes de valents i valentes gaudeixen i conquereixen la Milla Vertical, el Sotllo, el Baborte, la Pica Roja, el Cubil, el Salòria….

La Vall Ferrera és fred, esquí i neu a l’hivern, és verd i flors durant la primavera, és la frescor de l’aigua del riu i l’olor dels prats dallats a l’estiu, és fulla seca i bolets a la tardor.